COMUNICAT CASAL

Us comuniquem que les paperetes del 451 al 456 (ambdós inclosos) de la loteria del sorteig de l'1 de juliol organitzada per Casal Cultural Jaume I Pedreguer no tindran validesa i són eliminades del sorteig per pèrdua de les mateixes.
Moltes gràcies

#Agenda2017Casal Programació juny 2017

El divendres 2 de juny a les 20h presentem en el Casal el documental "El Verger en femení", una visió del feminisme per les dones del Verger. Un documental de Femme Força El Verger 2017

El dissabte 10 de juny a les 20h Ferran Gadea visita Pedreguer amb l’obra “Apadrina un valencià”.

Viure en esta terra i mantindre el trellat és cada vegada més difícil. Per això, Ferran Gadea ha creat la fundació ‘Apadrina un valencià’, dedicada a millorar la vida dels habitants de la Comunitat a través d’una eina fonamental: l’humor.

Interpretat per Ferran Gadea
Text: Diego Guill
Direcció: Carlos Amador
Cartell: Juan Ernesto
Fotografia: Miguel Barberá

INSCRIPCIONS AUTOBÚS PEDREGUER – MORELLA / L’ANUNCI 2017

Amb  motiu de la Festa del Confeti que el proper 27 d’agost es realitzarà en Morella amb motiu de l’Anunci de Morella 2017 el Casal posarà a disposició d’aquells interessats servei d’autobús d’anada i tornada.

El preu del bitllet serà de 20€ / 15€ socis del Casal

Els bitllets estaran a la venda fins el 18 d’agost en Casal Cultural Jaume I Pedreguer i Casa de la Cultura de Pedreguer.

Reserves: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

 

Cristina Tomàs acomiada el 30 de juny la seva exposició “Jocs”. Exposició oberta al públic de dilluns a divendres de 19h a 21h.

A la venda les entrades per "Apadrina un valencià" de Ferran Gadea

Ja estan a la venda les entrades per a l’obra “Apadrina un valencià” de Ferran Gadea.

Entrades a la venda:

Casa de la Cultura de Pedreguer

Casal Cultural Jaume I Pedreguer

Reserves: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Viure en esta terra i mantindre el trellat és cada vegada més difícil. Per això, Ferran Gadea ha 
creat la fundació ‘Apadrina un valencià’, dedicada a millorar la vida dels habitants de la Comunitat a través d’una eina fonamental: l’humor.

Ferran Gadea (Burjassot, 1971) és un actor valencià i president de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians des del 2009.

Naix al si d'una família de forners a Burjassot (Horta Nord), inicia el 1996 els estudis d'art dramàtic a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València, llicenciant-se el 2000. Gadea ha desenvolupat la seua activitat actoral principalment al teatre, però també ha treballat al cinema i a la televisió, on ha guanyat gran popularitat entre el públic valencià sobretot després del seu paper a la sèrie "L'Alqueria Blanca" on interpreta el personatge de "Tonet".

Des de la presidència de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians ha expressat l'esperit crític del sector davant les retallades pressupostàries de la Generalitat Valenciana cap al teatre valencià i Teatres de la Generalitat Valenciana

Interpretat per Ferran Gadea
Text: Diego Guill
Direcció: Carlos Amador
Cartell: Juan Ernesto
Fotografia: Miguel Barberá

#Agenda2017Casal Programació Maig 2017

El divendres 5 de maig a les 20h inaugurem en Casal Cultural Jaume I Pedreguer l’exposició JOCS de l’artista de Pedreguer Cristina Tomàs. L’exposició romandrà oberta de dilluns a divendres de 19h a 21h fins el 30 de juny.

Cristina Tomás Ortolá naix a Pedreguer la primavera del 69. Aficionada al dibuix i la pintura des de menuda, és autodidacta fins l´adolescència, moment en que decideix iniciar formació de pintura durant 4 anys de mans del pintor Joan Vidal, en Pedreguer. En aquesta etapa es va familiaritzant amb els olis i l´aquarel.la, tècnica per la que es decanta una llarga temporada.

Durant eixos primers anys s´estrena amb la seua primera exposició d´aquarel.les i aiguats de tinta xinesa a l´Espai d´Art i Café Tocamarro juntament amb l´artista Manuela Paszkowsky. Li segueixen altres mostres col.lectives amb alumnes dels cursos. Després d´un parèntesi de dos anys, continua la formació en el Curs de Plàstica Experimental A. Vives, en Gata de Gorgos, de mans de l´artiste Josep Ginestar Pedrós.  És en aquest indret on descobreix noves tècniques, nous materials i obri els ulls a tot un món desconegut fins ara.

Al llarg d´aquesta etapa participa en varies exposicions col.lectives arreu de la comarca de la Marina Alta, a Benissa, Calp, Dénia, Gata, Ondara i Pedreguer. També, de manera individual, exposa en: Claustre de l´Ajuntament d´Ondara, Espai d´Art i Café Tocamarro ( Pedreguer), Casal Jaume I en Pedreguer, Espai D´Art i Restaurant “ Corral del Pato” (Gata de Gorgos).

Després d´eixa temporada aparca els pinzells per a ser mare. I ara,  s´ha posat a jugar de nou amb l´art i la creativitat, decantant-se pels acríl.lics i diversificant l´utilització de materials ( fils de cotó, barreja de papers, textures i transparències) per a presentar-mos la seua exposició “ Jocs”.

Dominen els formats menuts. En ells busca e intensifica l´emoció d´un món ple de subtileses i s´abstreu en un fons abstracte  que seu d´una manera figurativa i realista amb un simple gest o icono. Sense deixar de banda mai la seua fidelitat als blaus, utilitza colors clars i nets que ens apropen els paisatges harmoniosos, ja que amb una mirada senzilla i, a la volta efímera , la seua obra ens posa en contacte amb la natura.

*Actualment interactua activament en xarxes socials  presentant treballs conjunts de fotografia i poesia, aficions que es reflecteixen, d´una manera o altra, en els seus darrers treballs.

El divendres 12 de maig tenim el plaer de contar amb Jordi Bilbeny amb la conferència La descoberta catalana d’Amèrica. Crònica d’una falsificació premeditada i legal.

En aquesta xerrada a través de gravats, cròniques i documents dels XV, XVI i XVII veurem uma visió diferente d’aquest episodi tan conegut de la història. Jordi mostrarà allò que la censura d’estat no há pogut ocultar ni tergiversar i que, vist em global, i a partir de noves dades poc o gens conegudes que há desenterrat de l’oblit, ens donen uma visió molt més propera i versemblant dels fet

En Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és escriptor i investigador. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Al llarg dels darrers anys ha compaginat les tasques de recerca amb la de professor de llengua catalana per a adults.

A mitjans dels vuitanta, recent llicenciat, Jordi Bilbeny comença a estudiar la censura en els textos cristians al llarg de la història, tasca que aparca momentàniament amb la voluntat d’escriure un primera obra de ficció. Des d’aquesta nova inquietud, es proposa d’escriure un novel·la històrica sobre la figura d’En Cristòfor Colom. En la fase de documentació s’adona que les dades al voltant del personatge i de les gestes són incoherents i, fins i tot, contradictòries. Mogut per la curiositat, comença a fer purament una investigació històrica del cas.

A partir d’aquí, comença la seva carrera d'historiador. El seu primer llibre, Brevíssima relació de la destrucció de la història, fou el resultat de les seves investigacions sobre la censura, que el portaren a obrir una nova perspectiva sobre la història de Catalunya. Jordi Bilbeny considera que la història de Catalunya ha sofert un procés de manipulació i tergiversació —historicidi— des del segle XVI ençà per tal d’afavorir la construcció d’un estat espanyol llunyà del protofederalisme de la Corona d'Aragó i proper al centralisme de la Corona de Castella. Certament, minvant el protagonisme de Catalunya -o la Corona d'Aragó- en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l'ocultació i la censura —i l'apropiació—, s’afavorí el lideratge de la ideologia castellana en la construcció de l'estat espanyol naixent.

Els seus treballs actuals s’eixamplen en tots els sentits del passat històric de Catalunya, amb una voluntat de confirmar o desmentir la sospita de la identitat oficial de figures històriques com En Cristòfor Colom mateix, En Miguel de Cervantes o Servent o, en un altre registre més d’anàlisi literària, d’obres de la literatura escrites en original català però manipulades, tergiversades i fetes traduir, com l’anònima El Lazarillo de Tormes o La Celestina.

La seva obra, però, no es limita a la temàtica històrica, sinó que també ha conreat la poesia o d’altres registres d’assaig. Col·labora com a articulista en l’edició del Maresme del diari “El Punt”; en les revistes “La Fura” i “Terrarubra”; i en els setmanaris “El Temps”, o “Canvi 16”.

Aquesta inquietud de creació cultural ha anat més enllà. Així, l’han musicat poemes Na Marina Rossell, En Josep Tero i En Celdoni Fonoll. També forma part, com a lletrista, del grup de pop electrònic Relk d'Arenys de Munt, la musica del qual és de temàtica mística.

El dijous 18 de maig presentem en Casal Cultural Jaume I Pedreguer els llibres A l’estiu el sexe somriu i Objectiu Fidel de l’escriptor Manel Joan i Arinyó. L’acte estarà presentat pel també escriptor Jovi Lozano.

Manel Joan i Arinyó. Poeta i narrador, és autor dels llibres de relats Han donat solta als assassins (Premi Ciutat d’Olot, 1985) i Stress (1985). I de les novel·les Les nits perfumades (Premi Sant Joan, 1989), traduïda al castellà; Com la flor blanca

(1991); Contra sentit (Premi Narcís Oller, 1994); El cas Torreforta (1999), traduïda al castellà; 10.193-Escuma de mar (2004); L’agenda del sicari (2007); Fem un trio (Premi Ciutat de Sagunt, 2009); Cubaneta meua (Premi
Càrcer, 2010); L’atzucac del perdedor (Premi Enric Valor, 2010); A cor obert (2013); El cas Peníscola (Premi Vila de
Puçol, 2014)… El gruix de la seua poesia ha estat aplegat a Plany de l’home llop (1999) i Versos blancs (2012). En
narrativa infantil i juvenil ha publicat: Cento i les mones (2009); El llop Cento al superparc de la pau (2011); Que dur que és ser guapo! (1998); MP, una vida de llegenda (2005); Les màgiques nits de Prada (2007) i L’any que vam córrer perillosament (2012). Les seues últimes obres han estat Na Desconeguda (El Petit Editor, 2016) i Objectiu Fidel (Voliana edicions, 2017).

El divendres 19 de maig torna la música en directe al Casal amb el concert de Jazz de  Jim War Brou. Hi haurà servei de barra i l’entrada es gratuïta.

Jim War Brou ens presenta un repertori de cançons cubanes, valencianes i nordamericanes executades des d’una òptica jazzística.

La formació, que naix al 2017, és la nova aposta del músic valencià Jaume Guerra (Orxata, Dómisol Sisters, Obrint Pas, Ramon Cardo & The Nyora Boppers, etc), que per a l’ocasió compta amb exepcionals músics de l’àmbit del jazz: L’alcorí Carlos Medina, la gallega Bea Estévez i l’extremeny Carlos Ayuso. Unes cançons que es voran transformades amb arranjaments originals i improvisacions que no deixaran indeferents. Jazz holístic.

FORMACIÓ

Jaume Guerra, contrabaix i veu.

Bea Estévez, saxo alt.

Carlos Medina, guitarra.

Carlos Ayuso, bateria.